"Prova-la", em va convidar el meu amic Pere Cahué, de Probike, mentre m'atansava una Brompton. Vols dir?, li vaig respondre jo, escèptic, desconfiant que una bici plegable amb les rodes tan petites pogués anar bé. Pere, això és una pijada com una casa de pagès, pensava jo per dintre. Amb la de bicis virgueres que tens a la botiga i em convides a provar això?
Devia ser l'any 2000. Aquella cosa que sostenia en Pere no era la primera Brompton que veia. Per Barcelona ja se'n començaven a veure, tot i que aquesta joguina de colors amb dues rodes era encara lluny de convertir-se en el fetitx icònic dels urbanites més a l'última en què es va convertir anys més tard.
De fet, ja n'havia vist alguna abans, de Brompton. La primera va ser al passeig marítim de l'Escala un parell d'anys abans, en mans d'uns estrangers que contemplaven l'horitzó bocabadats. Jo mirava aquella roda del darrera amagada sota el quadre i no entenia res. I això com funciona, amb les rodes tan juntes?, m'interrogava. I de cop i volta, van aixecar les bicis pel seient, les rodes van girar i es van posar al seu lloc mentre ells es posaven a pedalar.
"Sí, prova-la -va insistir el meu amic Pere- i després em dius què et sembla". Sempre he confiat en el bon criteri de l'alma mater de Probike, de manera que vaig agafar aquell ferro plegable que em deixava i vaig sortir al carrer.
Guau! Els mals presagis van desaparèixer a la primera pedalada. Aquella bici de rodes minúscules era als antípodes de ser un ferro. Allò no només servia per anar a comprar el pa o per passejar per un passeig marítim de moda; era una bicicleta de veritat. Era lleugera, frenava bé i, a més, malgrat el tamany de les rodes, tenia una estabilitat envejable. Quant al sistema de plegat era, senzillament, inigualable. Amb un sol gest es feia encara més petita, de manera que podies pujar-la a l'ascensor sense por que la veïna del quart que es queixa per tot badés boca o guardar-la en un racó de casa sense el risc d'embrutar la paret.
El cas és que poc després me'n vaig comprar una, que he fet servir durant més de deu anys. En tot aquest temps i després de milers de quilòmetres recorreguts, la Brompton no m'ha fallat mai. Les úniques incidències que recordo han estat unes poques punxades (els pneumàtics Schwalbe Marathon Plus són una meravella), algun canvi de cables, fundes i pastilles de fre i una llanta que vaig haver de substituir a causa d'una petita topada amb un taxi.
Bé, i també he hagut de canviar el seient, perquè aquell troç d'escuma que les Brompton portaven de sèrie fa uns anys era impropi d'una bici del seu nivell.
No us podeu imaginar tot el que hem fet amb la Brompton, perquè la meva dona no va trigar a caure en la temptació. Ha estat carregada al cotxe desenes vegades, al tren, al metro i en autobusos. Amb ella he fet autèntiques animalades, com baixar escales o circular per camins. També m'ha servit per portar el meu fill a la guarderia, per compilar material per escriure diverses guies de Barcelona i, sobretot, per realitzar milers de desplaçaments per la ciutat per motius de feina i d'oci, de dia i de nit, en plena canícula d'estiu o amb el fred del gener.
El preu de compra d'una Brompton és certament alt en comparació amb la majoria de plegables, però si compto la inversió que en el seu dia vaig fer, he recuperat abastament els diners que em va costar. Sens dubte, ha estat la millor inversió ciclista que he fet mai.
Ara visc a Girona, al barri de Montjuïc, de manera que ja fa més d'un any que no la faig servir. Però no: no la venc. La tinc a la botiga per si algú la vol llogar. I la conservo perquè sé que, tot i que ara mateix li sóc infidel, més endavant, un dia o altre, no sé quan, ens tornarem a trobar. Encara hem de recórrer molts centenars de quilòmetres junts.
I per què us explico tot això? Perquè entengueu que a eBici.cat-Biciclick Girona només tenim aquells productes en els quals creiem.
Per això tenim Brompton. Perquè hi creiem.
I per això tenim una Brompton de proves. Perquè més enllà de les paraules, tu mateix descobreixis fins on pots arribar.
