Prova: quin motor d'ebike és el més potent?

Quin motor és el més potent? És una pregunta que nosaltres, i molts usuaris d'ebikes, ens fem cada dia. I no és fàcil de respondre, perquè la sensació de potència que experimentem com a ciclistes no sempre es correspon amb la potència real. Així que ja fa un temps vam començar a fer la prova del cotó. Quan tenim ocasió, agafem les bicicletes que passen per les nostres mans i les posem a prova en una pujada exigent d'1'7 km. Quina és la guanyadora?

No cal dir-ho, per fer la prova posem el motor al màxim nivell d'assistència. Dit això i abans d'entrar en la valoració dels resultats, cal fer algunes apreciacions. Provem tot tipus de bicicletes, de muntanya i de trekking, però també de passeig i plegables. Algunes equipades amb motor central i altres amb motor hub a la roda. Algunes estan tal i com vénen de fàbrica, mentre que a altres els han muntat un deslimitador.

En tots els casos pugem pedalejant a un ritme alegre, sense més. No ens ho prenem com si estiguessin en una cronoescalada perquè tergiversaríem els resultats. Volem saber quins motors tiren més.

I també hem de destacar que ens falten per sotmetre a la prova motors cada vegada més presents al mercat, com són el Yamaha PW-X, el motor Brose equipat en una bici de muntanya o el cada vegada més present Shimano E8000, que esperem rebre aviat.

Anem amb els resultats.

Guanyador indiscutible. El motor Bosch CX equipat en una Haibike Xduro Allmtn treu 23 segons al segon classificat. Com era de preveure, el motor alemany és el que més tira, i més encara en aquest cas, perquè l'ebike alemanya disposa de deslimitador. D'aquesta manera, quan la pujada és més suau i la bicicleta arriba a 25 km/h, el motor segueix assistint, empenyent amb una força descomunal, fet que explica la gran diferència que obté sobre els seus perseguidors.

Medalla de Plata. El Yamaha PW equipat en una Lapierre de Cross que també duia deslimitador. El japonès també té una bona potència i té fama d'indestructible, tot i que perquè entregui tot el que té, cal acostumar-se a no pedalejar a cadències massa altes. És de preveure que l'última generació del motor Yamaha, el PW-X, escurçaria força els 23 segons d'avantatge que obté el Bosch CX.

Medalla de Bronze. La primera sorpresa de la nit. El motor Bosch Performance antic queda per davant, encara que només sigui per 2 segons, del Bosch CX de la quarta classificada, i s'encumbra com a guanyadora en la categoria "sense deslimitador".

A partir d'aquí, les diferències en els temps són petites, cosa lògica si tenim en compte que tots els motors en teoria rendeixen la mateixa potència, 250W. A 5 segons del quart classificat (Bosch CX) arriben dues bicis Lapierre amb motor Yamaha PW, i 7 segons per darrera, una Winora Yucatan també amb motor Yamaha. A 2 segons d'aquesta, una bici de muntanya antiga equipada amb un kit de motor central Ciclotek i que sorprèn pel gran resultat que obté en l'equació preu-rendiment-pes.

La decepció arriba a 4 segons del kit central Ciclotek, i es diu Brose. L'hem provat en dos models equipats amb el motor alemany, una BH Revo Cargo (una bici molt pesant i penalitzada a l'hora de canviar de marxa ràpid pel Shimano Alfine però que tenia l'avantatge de disposar de deslimitador) i una Neomouv Montana de trekking.

A falta de provar el motor Brose en una bici de muntanya, hem de reconèixer que el conjunt alemany té grans virtuts, com la naturalitat de l'assistència o el silenciós que és. En canvi, ens ha decebut la seva potència. Els 90 Nm que declara el fabricant no apareixen per enlloc.

Insistim, però. Ens falta provar el Brose en un model més esportiu. No tenim manera de comprovar-ho, però sospitem que tant la BH com la Neomouv porten versions capades del motor alemany.

No gaire lluny de les bicis equipades amb els motors centrals menys potents, les últimes posicions són per a dues bicis plegables (Legend Siena i Goccia Zero) i per a dues bicis de passeig equipades amb motor Bosch Active (Lapierre 300 i Lapierre 400). En relació a les plegables cal fer una menció important: si en aquesta prova han obtingut els llocs onzè i tretzè, en pujades més dures van acabar setena i novena gràcies a l'excel·lent rendiment que els motors hub ofereixen en rodes de 20 polzades.

Per contra, en aquesta prova no hi ha present cap model de passeig amb motor de roda. Sí que les hem provat en altres pujades i, tot i que són capaces d'afrontar pujades dures sense queixar-se, ocupen sempre les darreres posicions.

Arribats a aquest punt, ara toca relativitzar la importància la xifra de potència màxima absoluta. Sobretot si parlem d'una utilització mountain bike. Per a la majoria d'usuaris, la potència serà important en moments puntuals. En una ruta de muntanya difícilment anirem tota l'estona en el mode Turbo. Al contrari, utilitzarem assistències inferiors, amb la qual cosa, les diferències entre els diferents motors s'igualen. És llavors quan entren en joc altres valors, com la manera com el motor entrega la potència, en especial si circulem sobre superfícies poc adherents. I aquí ja estaríem parlant de factors com les cobertes o l'habilitat del ciclista.

Al cap i a la fi, i com deia aquell anunci de fa uns quants anys del fabricant de pneumàtics Pirelli, "Power is nothing without control" ("la potència sense control no serveix per a res").

Condicions de la prova: una pujada d'1'7 km i 115 metres de desnivell (6,5% de mitjana). Té un tram amb poc pendent on totes les bicicletes assoleixen els 25 km/h, fet que permet a les unitats equipades amb deslimitador desmarcar-se de la resta.